MANIFEST
El període que abasta des de la gestació i el naixement fins sobretot al segon any de vida és transcendental, tant s i el vivim com a infants o bé com a adults. És una etapa del cicle vital durant la qual totes les famílies són vulnerables. Aquesta situació de vulnerabilitat s’agreuja quan les famílies tenen un capital relacional, cultural i socioeconòmic feble, amb reduïda xarxa de suport, pocs ingressos i poca flexibilitat laboral.
Amb el naixement del primer fill/a, l'adult esdevé mare o pare, i la parella queda immersa dins una nova estructura familiar. Convertir- se en mare o pare suposa una experiència vital intensa i profunda: un complex procés mental i emocional porta a la construcció d’una nova identitat, una actitud mental diferent que modifica els pensaments, les conductes, la relació amorosa de la parella i la pròpia escala de valors.
La cura de la infància comença amb la criança. L'aspecte decisiu de la criança és la construcció del vincle afectiu d'aferrament, aquell l l igam emocional que el nadó estableix amb la seva mare, pare i persones que se'n fan càrrec. Un ambient afectiu que l’hi doni seguretat i un entorn ric en estímuls sensorials farà possible la construcció d’ una r ica estructura cerebral, en un període de la vida en el qual el cervell humà crei vertiginosament, triplicant el seu volum i multiplicant exponencialment les sinapsis com mai més ho tornarà a fer.
De la qualitat de la criança dependrà el major o menor desenvolupament del cervell, l’actitud cap a la descoberta de l'entorn i la major o menor capacitat per l'aprenentatge i per l'establiment de les relacions socials. Però també en dependrà una societat amb major o menor igualtat d’ oportunitats, benestar o conflicte social. Una bona criança representa la millor manera de prevenir l'aparició de trastorns del comportament, malalties mentals, maltractaments emocionals i físics , addiccions, violències, delinqüència, abandonament escolar...
En un context de transformacions socials on s'ha afeblit la família extensa i , amb ella, la transmissió intergeneracional de sabers de criança, la majoria de progenitors es troben
sols i mancats de les condicions necessàries per exercir una bona criança en solitari.
Des del Màster de Criança 0 - 3 i acompanyament de les famílies en xarxa, de la Universitat de Barcelona, considerem que
esdevenen imprescindibles polítiques de suport a les famílies 0-3, tant des d’ una ètica de la cura com des del paradigma de la inversió social: és necessari posar la cura de la v ida humana en el centre de la política pública i ser conscients que invertir en petita infància té un gran retorn social, com en cap altra etapa del cicle vital.
És des del coneixement de la naturalesa de l ’ ésser humà i des d’aquest posicionament ètico-polític que...
Drag and Drop Website Builder